Divendres tarda

Ahir es van venir uns cuants a casa meva a jugar al Pro. Quant portàvem unes hores, van trucar a la porta. Jo creia que era la meva mare. L'Ivan i jo érem amb el bat de beisbol. Com que estaven trucant a la porta, li vaig dir que deixés el bat, pero no em va fer cas, així que vaig començar a forcejar. Me'l vaig posar entre els braços, i vaig anar cap a la porta, pero amb l'Ivan agafant els dos extrems del bat. Anava poc a poc, perque ell m'impedia avançar, el portava a darrere com una lapa. Avançava i avançava, i seguien trucant a la porta. Ell es va agafar millor al bat, i per fer més força vaig començar a cridar. Jo cridant com un condemnat, i ell fent força. I es clar, com jo pensava que era la meva mare, i ella ja sap que estem bojos, no vaig parar. Vaig aconseguir arribar al pom, i, després de deixar l'extrem dret del bat, d'un cop de mà vaig el vaig agafar i obrir, mentre l'Ivan encara tirava amb les dues mans i jo cridava. El que vaig veure em va fer passar una vergonya... Era la mare del Francesc. En veure-le, l'Ivan va deixar el bat i va sortir corrents cap a la meva habitació. I jo allà davant de la porta, com un pasmat, i amb un bat entre els braços. Li vaig dir, tot vermell: Hola. I em va contestar el mateix. No li vaig veure bé la cara perque a fora era de nit i no havia llum, i a més era la persiana. Però no em vull ni imaginar la cara que tindría en aquell moment.

Deu meu, quina vergonya que vaig passar... Quant se'n van anar, li vaig fotre (fluixet) a l'Ivan amb el bat, per la vergonya que m'havia fet passar. I l'Oscar allà, sense poder parar de riure.

Francesc, quant llegeixis aixó, em dius que et va dir la teva mare, si pensa que soc un assasí o que, perque no crec que et deixi tornar a venir xD